WEB EN REVISIĶ

Anar al contingut de la web
Logotipo Ayuntamiento de Calvia

Coneix Calviā 

Logotipo Ayuntamiento de Calvia
El teu Ajuntament Visita Calviā Ciutadania

Imprimir p gina

Compartir en Linkedin

Compartir en Facebook

Compartir en Twitter

Geografia i clima

On som i com és la geografia de Calvià? 

 El municipi de Calvià es troba a la part oest de Mallorca, formant amb el municipi d’Andratx la península occidental que històricament s’ha denominat el Pariatge. És una zona veïna a Palma però que fins a l’arribada del turisme de masses es va configurar com a zona marginal dins del conjunt de l’illa, fins al punt que ni Jovellanos la cita a la seva descripció de Mallorca. Terra marginal conformada per dos petits nuclis rurals: Calvià i es Capdellà. Amb l’arribada del turisme es transformaria en el segon municipi balear per població i avui és un motor econòmic per a la nostra illa.  

Els estreps occidentals de la serra de Tramuntana vénen a morir a Calvià, configurant al mateix temps la part nord de la badia de Palma i conformant una de les costes més retallades i llargues de tots els municipis de Mallorca amb els seus 39 km de longitud. En total és un municipi de 145.52 km2 d’extensió, entre els grans municipis de Mallorca. Gran part de Calvià limita amb el mar, i els límits terrestres són els municipis de Palma, Puigpunyent, Estellencs i Andratx. Des de l’any 2009 la població supera els 50.000 habitants, repartits en 28 nuclis de població. 

Si vols saber més sobre la nostra geografia, descarrega’t l’article “Calvià en el Occidente mallorquín, escrit per M. Seguí Llinás de la Universitat de les Illes Balears. 

La serra de Tramuntana  

Gràcies a la serra, la nostra orografia es divideix en dues terminacions paral·leles, que deixen una vall a la part central. Al nord continua la serralada formada pels puigs de Galatzó i s’Esclop, que acaba al mar per Peguera i Cala Fornells. En canvi, a partir del puig de na Bauçà i del de Benàtiga, s’enllaça amb una altra serralada paral·lela que anomenem serra de na Burguesa i que també acaba al mar pel puig d’en Saragossa i els penya-segats de cala Figuera, i així conforma el litoral septentrional de la badia de Palma. 

Al mig de les dues serralades trobem les terres més fèrtils i dedicades tradicionalment a l’agricultura, que és on s’emplacen els dos nuclis tradicionals del terme: Calvià i es Capdellà. Així doncs, trobem un municipi vorejat per elevacions muntanyoses, amb una vall central i que s’obre al mar per una costa molt retallada, que conforma cales, platges i penya-segats, d’aquí la seva gran riquesa costanera.  

És la serra de Tramuntana la que ens dóna el nostre excel·lent clima, ja que ens empara del vent, i el puig Galatzó és l’elevació més important del terme, el símbol de Calvià i el lloc mític de la imaginació vilatana, amb la qual cosa es converteix en la veritable fita del municipi.   

Als voltants de la finca Galatzó 

 La primera corona circular a partir de la finca de Galatzó està formada per la part elevada de la plana, on s’emplacen els dos nuclis antics des Capdellà i de Calvià, separats per l’elevació que conforma Son Font. Aquesta àrea simbolitza la Calvià rural i que, malgrat la proliferació de residències secundàries, algunes residències d’estrangers i uns quants agroturismes, encara conserva tot el sabor tradicional dels pobles mallorquins. 

És aquí on els camps encara respiren aquest aire de temps passats, i on les propietats, amb els seus ametllers, garrovers i algunes oliveres, amb les ovelles pasturant, li donen aquest aire bucòlic tan allunyat de la bullícia de la costa. Són dos mons separats per pocs quilòmetres, però radicalment diferents, i aquest espai es vol emprar com a nou reclam turístic dins del procés de diversificació de l’oferta que promou el sector litoral. Aquesta zona està recorreguda pel torrent de Santa Ponça, que rep diverses denominacions segons el tram que el conforma, ja que, des dels peus del Galatzó i al llarg de tota la plana, una gran quantitat de cursos torrencials recull les aigües d’escorriment i es van unint per formar, ja molt a prop de la desembocadura a Santa Ponça, el torrent homònim.   

La costa 

La segona corona circular estaria formada per la baixada des d’aquesta plana fins a la costa i limitaria amb l’autopista de Ponent com a frontera imposada per l’home. Aquesta zona de transició entre el món rural profund i l’espai turístic estaria formada per dos vessants molt diferents. El més occidental, que des de Son Vic Vell es dirigeix cap a Peguera, el recorre el torrent des Gorg i és el que conserva millor el seu aspecte rural, que gairebé no el diferencia de la primera corona citada, i el més oriental, que va perdent paulatinament el seu caràcter rural amb més rapidesa a causa, especialment, de la implantació de la zona industrial de Son Bugadelles, de manera que es transforma en una zona de transició entre el món rural i l’urbà, amb assentaments poblacionals moderns, com la barriada de Galatzó, prop ja de l’autopista. 

La zona urbana ha superat el límit de l’autopista i aquesta barrera psicològica s’ha esfondrat, cosa que ha provocat la zona de transició en què s’ha convertit aquesta segona corona.  

La serra de na Burguesa  

La tercera corona estaria formada als peus de la serra de na Burguesa i continuaria entre l’autopista i el mar. Malgrat la variada orografia que conforma aquesta zona més litoral, l’ocupació humana ha estat intensa i homogènia pel que fa a funció residencial i turística. Aquesta part del municipi és la que ha canviat completament la idiosincràsia de Calvià, la seva funcionalitat i la seva economia.   

La nostra costa 

En línies generals, el litoral és abrupte i retallat. Des de Cas Català i Illetes la costa és escarpada, amb molts entrants i amb algunes petites platges, com la d’Illetes, que no es transformen en platges obertes de certa importància fins que arribem a Palmanova i Magaluf. A partir de cala Vinyes i al llarg de tota la punta de cala Figuera, torna a predominar la costa escarpada, trencada per petites cales, com les de Portals Vells o la mateixa cala Figuera. Cal esperar fins a Santa Ponça per trobar una platja àmplia, que es veu ràpidament limitada pels penya-segats a mesura que ens dirigim cap a la Costa de la Calma, i és a Peguera on trobem les últimes platges grans abans de tornar als penya-segats a la zona de Cala Fornells i vers el cap Andritxol.  

Finalment, molt a prop de la costa, trobem diversos illots, alguns molt interessants pel que fa a flora i fauna, i alguns, com les Malgrats, amb una plataforma submarina d’àmplia riquesa. Aquests illots són, començant per l’est, les mateixes Illetes, Sa Porrassa, el Sec, el Toro i les illes Malgrats.  

Geomorfologia   

La zona nord del municipi de Calvià es troba inserida de ple a la zona muntanyosa de la serra de Tramuntana.  Les alineacions orogràfiques de la comarca presenten una sèrie de dislocacions amb una estructura d’escates i corriments d’elevada importància. El predomini de les calcàries, amb intensa activitat càrstica, fa que es desenvolupin de manera admirable pòlies farcits de terra roja, rasclers i dolines. A les planes s’han desenvolupat un seguit de valls d’origen torrencial i, al costat dels espadats de les muntanyes, extensos exemplars de glacis d’erosió.  

Els plegaments estan en general dirigits de SE a NO i presenten la cara abrupta a la part costanera. Tanmateix, pel vessant sud, la muntanya presenta una forma suau amb abundància de vegetació, mentre que al nord té una forma brusca i esglaonada, escarpada i rectilínia. L’erosió diferencial, guiada per la xarxa de falles i depressions càrstiques, ha obert un seguit de valls.   

Al peu de les muntanyes, especialment al sector Calvià-Puigpunyent, trobem també una sèrie de formes típiques de glacis d’erosió. En aquests i en altres sectors l’erosió ha tingut un paper important en l’excavació dels seus llits. Les terres de cultiu només arriben fins on comença el raiguer, cosa que senyala el límit de la seva utilització com a millors terres per als conreus.  

Finalment queden unes extensions considerables, del quaternari en la seva totalitat, que abracen la península de cala Figuera i que estan formades per al·luvions antics, rasos i antigues platges, juntament amb altres sediments moderns, i els relleus que en sobresurten són antigues dunes consolidades.  

Els al·luvions antics han donat lloc en l’actualitat, per causa de l’erosió marina, als penya-segats de Portals Nous i Penyes Roges. Els rasos provinents d’antigues platges de transgressions marines són molt freqüents a la zona. A Portals Vells i cala Figuera, les dunes consolidades recobreixen els materials d’estructura. Aquestes dunes es varen aprofitar en l’explotació de carreus, com ho demostra la presència de pedreres abandonades.  

El clima 

Calvià presenta un clima de caràcter mediterrani oceànic, característic de l’illa de Mallorca, amb un estiu càlid i sec amb precipitacions escasses, en contraposició a un hivern temperat i fred. Les mitjanes de temperatura corresponen a 27º a l’estiu i a 14º a l’hivern, per la qual cosa trobem un clima temperat, amb hiverns molt suaus, en què les temperatures per sota de 0 ºC són poc freqüents, i estius força calorosos.

La comarca en què es troba inserit el municipi de Calvià té una distribució de pluja molt irregular. Els totals anuals de precipitació van des d’un mínim de 313,54 mm a l’estació del far de cala Figuera, la punta més sortint pel sud, fins a un màxim de 863,48 mm a l’extrem nord del municipi. En general les precipitacions van augmentant progressivament en direcció nord a mesura que ens endinsem a la serra de Tramuntana.  

La temporada de pluges comença de manera brusca amb ruixats forts i fins i tot torrencials, de vegades tempestuosos. Aquesta temporada comença a finals d’agost o començaments de setembre i arriba fins a finals de desembre. Octubre és el mes més plujós a la comarca. A les pluges de tardor segueixen les d’hivern, moderades i de llarga durada. Aquestes pluges hivernals es veuen interrompudes al gener, mes en què sol predominar un règim anticiclònic que redueix la pluviositat. Després d’aquest lapse, la pluja torna a aparèixer amb una lleuger augment de precipitacions entre el mes de febrer i començaments de març. A la primavera tornen els ruixats, tot i que amb menys violència que els de la tardor. Un cop passats, entrem a la sequedat de l’estiu.   

Paisatge  

La distribució d’unitats de relleu del municipi de Calvià coincideix parcialment amb les formacions vegetals presents i amb l’aprofitament humà.  

A la marina de cala Figuera el substrat, molt permeable, i l’escassa pluviometria provoquen unes condicions d’aridesa molt acusades. Hi dominen les marines de bruc i romaní, que normalment estan cobertes de pineda. En aquesta comarca l’acció humana havia creat camps de conreu, que coincidien amb el fons de les depressions. Per això, fins fa poques dècades, el paisatge es caracteritzava pel contrast de pinedes arrelades a la serra, turons, litoral i grans extensions sense arbrat, dedicades a cereals, amb unes quantes tanques i marcades pel color groguenc dels sòls.  

A la zona de contacte entre la marina i la part central del municipi varen existir dues importants zones humides, que constitueixen un altre model de paisatge ben diferenciat: el salobrar Gran de Magaluf i el salobrar de Santa Ponça. Del primer només en resten alguns vestigis en mal estat; en altres temps es va caracteritzar per la presència d’importants superfícies de canyís i de plantes adaptades a condicions de salinitat intensa. Fins al segle passat aquesta bassa va ser una de les àrees de distribució de la tortuga d’aigua. El salobrar de Santa Ponça es troba també reduït a la mínima expressió.  

Cap al nord, a la part central del municipi i especialment al voltant dels nuclis urbans, el terreny canvia sensiblement, amb sòls més profunds en què abunden substrats margosos (de coloració blanquinosa) més tous i no gaire permeables. La coincidència d’aquestes circumstàncies amb unes precipitacions més considerables provoca unes condiciones de més humitat, que permet el creixement de boscos d’alzines (Quercus ilex) i pinedes, que molt sovint presenten un sotabosc molt espès al qual proliferen els arboços (Arbutus unedo), els llentiscles (Pistacia lentiscus), les estepes (Cistus sp.), etc. Aquesta zona és l’únic hàbitat conegut a Mallorca de la tortuga mora (Testudo graeca) i conforma una de les particularitats biogeogràfiques més notables del municipi.  

El paisatge esdevé un mosaic en què s’alternen els conreus, que ocupen el fons de les valls i els pendissos no gaire inclinats, i els boscos, que solen arrelar als cims i parts més abruptes. Com a nota de contrast, hi apareixen petites àrees de regadiu no gaire allunyades dels torrents. En aquests paratges destaca la presència d’una interessant vegetació espontània lligada als cursos d’aigua i, així, al tram final del torrent de Santa Ponça, hi apareix un bosc de ribera amb espècies caducifòlies, com ara els freixes i els pollancres, al costat de canyars espessos.  

Un altre sector situat també a l’àrea central del municipi, que compta amb un peculiar paisatge, és el peu de muntanya, que uneix els estreps de la serra de na Burguesa amb el litoral. La transició d’aquests relleus cap al mar està marcada per una plana lleugerament inclinada i que l’ocupació humana ha transformat en grans extensions d’ametllers i garrovers que arriben fins a la línia litoral mateixa.  

 La fesomia de la part del terme inclosa plenament a la serra de Tramuntana és similar a la dels municipis veïns d’Esporles i Puigpunyent, amb els cims de les grans muntanyes ocupats per alzinars, sovint barrejats amb pinedes, i els pendents i fons de les valls amb ametllerars, oliverars i garroverars, que als vessants antany es varen articular en complexos sistemes d’aiguamolls, que assumeixen la seva màxima expressió al voltant de Valldurgent.  

L’extrem nord del municipi i els voltants del puig de Galatzó i de la mola de s’Esclop presenten ja les característiques típiques del paisatge de la part més elevada de la serra, amb absència d’arbrat i amb grans extensions de roca calcària colonitzada per les formacions de garriga de muntanya mallorquina, en què destaca la presència de canyissars, garballons i coixinets espinosos. La composició calcària dels terrenys ha afavorit l’existència d’importants formes de relleu càrstic, amb coves i alguns avencs. S’accentua en aquest sentit la figura de cavitats a l’àrea de na Burguesa.  

El paisatge actual ha rebut un fort impacte del procés d’expansió urbanística, que ha modificat profundament la línia de costa i una part important dels terrenys de la marina de cala Figuera i de la part central del municipi. En contrast amb els models de paisatge preturístic, han aparegut models molt diversos, però marcats per l’empremta de les activitats urbanístiques, des de les àrees residencials de baixa densitat fins a les urbanitzacions amb cases entre parets mitgeres i les àrees col·lapsades per la proliferació d’apartaments i establiments hotelers. Totes elles contrasten amb les zones interiors, que mantenen el paisatge anterior als processos urbanitzadors dels darrers 50 anys.