WEB EN REVISIÓ

Anar al contingut de la web
Logotipo Ayuntamiento de Calvia

Coneix Calvià 

Logotipo Ayuntamiento de Calvia
El teu Ajuntament Visita Calvià Ciutadania

Imprimir p gina

Compartir en Linkedin

Compartir en Facebook

Compartir en Twitter

Història de Calvià

La comarca on s’ubica Calvià avui ha estat habitada durant milers d’anys. Els orígens del nostre municipi es remunten a la prehistòria i, des d’ençà, hem estat vivint aquí, a cada època amb les seves diferents particularitats. 

L’edat de bronze (1800-1000/850 abans de Crist): els primers calvianers 

Les restes arqueològiques més antigues trobades als voltants de Calvià pertanyen a l’edat de bronze. Tot i que és probable que hi hagués assentaments humans anteriors, això és encara una suposició: encara no se n’han trobat restes. 

Com identifiquem les restes del bronze balear? Visualment, en especial a Mallorca i Menorca, les identifiquem per estructures que anomenem navetiformes -arquitectura d’hàbitat de planta en forma de ferradura allargada- i pels hipogeus funeraris excavats a la roca arenosa.  

Hem detectat tres grans períodes arqueològics: el bronze antic (1800-1500 aC), el bronze navetiforme I (1500-1100 aC) i el bronze final o navetiforme II (1100-850 aC).  

Si vols saber més sobre l’edat de bronze a Calvià i a les nostres illes descarrega el treball de recerca De los primeros indicios de ocupación humana en las Baleares hasta la Edad del Bronce, dels professors de la UIB M. Calvo i V. Guerrero. 

Calvià a l’època talaiòtica (850-650/550 aC)  

A les fases finals del bronze balear s’observa una tendència que reflecteix un moment molt complex per als habitants baleàrics de l’època. Aquest moment culminarà amb la cultura talaiòtica. Les comunitats que varen donar nom a aquesta cultura van viure a Mallorca i Menorca a partir de l’edat de ferro i van deixar una forta empremta al paisatge d’ambdues illes a través de construccions monumentals com els talaiots, els turriformes esglaonats, etc.  

Si vols saber més de l’època talaiòtica a Calvià i a Mallorca descarrega el treball de recerca La Cultura Talayótica, dels professors de la UIB M. Calvo i V. Guerrero. 

L’època postalaiòtica (650/550-123 aC) 

La cultura postalaiòtica és l’última fase de la prehistòria de les Illes Balears. Observem ja canvis profunds a l’estructura social, econòmica i ideològica d’aquestes comunitats. L’arribada del cònsol romà Quint Cecili Metel, l’any 123, posa fi al període. 

A diferència d’altres èpoques, en què les variables a l’arquitectura ens ajudaven a distingir-ne les fases, per definir les fases del postalaiòtic ens guiem per les invasions púnica i romana. Serà la dinàmica entre les comunitats indígenes i els invasors allò que ens guiï a través de les diferents etapes. 

Si vols saber-ne més descarrega el document La Cultura Postalayótica, dels professors de la UIB M. Calvo i V. Guerrero.    

Calvià a l’època romana (123 aC-903 dC)  

Entre la conquesta romana de les insulæ Baliares (Mallorca i Menorca) i la conquesta islàmica del 902-903, s’estén un llarg període en què romans, vàndals i bizantins varen anar deixant la seva petjada entre nosaltres.  

Des del segle II aC fins al IV dC, Mallorca i Menorca van formar part de la Hispania Romana i van evolucionar amb la República i l’Imperi. El baix imperi, l’època de desintegració de la civilització romana, referma les dinàmiques culturals de les Balears conquerides, i des del segle VII fins a la conquesta musulmana al X -l’època del regnat visigot a la Península- gairebé no comptem amb restes ni cròniques: és la que anomenem època fosca. 

Pots llegir el treball de recerca Romanos, vándalos y bizantinos: esbozo histórico de unas islas dominadas, dels professors de la UB M. A. Cau, C. Mas i B. Vallorí. 

Calvià medieval: de la Mallorca musulmana al rei Jaume  

L’època islàmica a Mallorca es pot dividir en cinc fases: l’època califal (903-1015), la taifa Dénia-Balears (1015-1087), la taifa de les Illes Balears (1087-1115), l’època almoràvit (1115-1203) i, per últim, l’època almohade (1203-1229).  

La cultura musulmana arriba a les Balears abans de la conquesta de la Península gràcies al nostre contacte amb l’Imperi bizantí i les rutes comercials mediterrànies. També amb els pirates del nord d’Àfrica, dels saquejos dels quals ens parlen els cronistes. Posteriorment serien els mallorquins de la taifa de Dénia els corsaris que perseguirien i donarien encalç als vaixells dels mercaders genovesos i florentins.

El treball de recerca Calvià durante la época medieval islámica, preparat per investigadors de la UIB i tècnics del nostre Ajuntament, analitza en profunditat el llegat d’aquella època al nostre entorn més proper. 

La conquesta del rei Jaume I  

Hi ha esdeveniments que canvien la història d’una regió, que influeixen en el futur d’un territori i dels seus pobladors. La conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I, a finals del 1229, n’és un. 

De fet, el terme municipal de Calvià i la platja de Santa Ponça varen tenir un paper determinant en la invasió i conquesta: va ser aquí on es va produir el desembarcament i van tenir lloc els primers combats contra les tropes del valí Abu Yahyia. Encara avui commemorem l’esforç d’ambdós a les nostres Festes del Rei en Jaume a la platja. 

Hem preparat el treball Calvià y la conquista de Jaime I per conèixer en profunditat el procés de conquesta que ho va canviar tot.

La Calvià cristiana a la baixa edat mitjana   

Després de la conquesta del rei Jaume i la fundació del Regne de les Mallorques comença la incorporació de les Balears al regne cristià d’Aragó, amb totes les seves vicissituds. L’any 1285 el príncep Alfons III el Liberal arriba a l’illot de sa Porrassa, i el 1343 es produeix l’annexió definitiva per part de Pere IV el Cerimoniós. 

El treball de recerca Calvià durante la época medieval en Mallorca ens explica com van influir els vaivens polítics de la Península sobre la nostra illa i el nostre municipi.

Època moderna (1492 dC-1811 dC)  

Les aportacions sobre la història de Calvià a partir del Renaixement són relativament escasses. La nostra població va ser durant els segles següents camperola, va estar dispersa entre la serra i la costa, amb difícils comunicacions per terra. 

La professora Deyá Bauzá de la Universitat de les Illes Balears analitza al seu treball Calvià en la época moderna el paper del nostre municipi al moviment agermanat, la demografia i les activitats econòmiques principals.  

Calvià del segle XX 

La història contemporània de Calvià ha estat complexa, variada i plena de matisos. Hem viscut els canvis que han passat per Mallorca i el conjunt de l’Estat espanyol i que han determinat la nostra vida. També hem aconseguit aportar el nostre caràcter propi en aquests canvis, com es reflecteix en l’adaptació a la indústria i el turisme.

El treball de recerca Calvià en la época contemporánea, desenvolupat per investigadors de la UIB i tècnics del nostre Ajuntament, ens ajuda a entendre millor la Calvià dels últims temps i també a pensar en el futur del nostre municipi.