El teu Ajuntament
Festes rei En Jaume 2016
(consultau el programa clicant damunt la imatge)
Les Festes del Rei En Jaume són l'esdeveniment cultural i festiu més representatiu del municipi. S'hi commemora el Desembarcament de les tropes del rei en Jaume I a la costa de Santa Ponça el 1229.
En 1994, i gràcies a la tasca de l'Associació de Veïns de Santa Ponça, les festes tornaren a agafar el caràcter commemoratiu d'un fet històric, celebració que coneixem popularment amb el nom de Festes del Rei En Jaume o Festes del Desembarcament.
A partir de 1995 l'Ajuntament i l'Associació de Veïns col·laboraren en la celebració de la festa, que a dia d'avui es considera la festa gran del municipi de Calvià.
El 1996, dins del programa de les Festes, es recuperaren els premis Calvià, amb un nou nom, Premis Rei En Jaume, amb tres categories: pintura, poesia i investigació.
Actualment, les Festes del Rei En Jaume combinen el coneixement històric (activitats tradicionals i de commemoració històrica), la cultura popular, l'art i les activitats d'oci i música més actuals i atractives.
Creacions per a les Festes
Gràcies a la col·laboració de diverses associacions (Associació Pere Josep Cañellas, Associació de Geganters de Calvià...) i ciutadans del municipi, les Festes del Rei En Jaume han servit per a la producció de diversos materials culturals, entre els quals destaquen:
Creació de la Obra "Una joia en el si de la mar"
L'any 1999 Bartomeu Ignasi Oliver va realitzar una adaptació del Llibre dels feits titulada Una joia en el si de la Mar, que fou representada durant les Festes per un bon nombre d'artistes aficionats de Calvià, amb música en directe interpretada per la Banda Municipal de Calvià i cantada i comentada per narradors.
A les festes de l'any 2000 també hi va ser representada l'obra, però, a causa de la dificultat del muntatge, no s'ha tornat a programar, tot i que s'ha mantingut la interpretació musical per part de la banda i dels narradors del que es coneix com poema simfònic "La joia en el si de la mar".
Durant aquests anys s'han creat diferents peces musicals per acompanyar les desfilades i els balls.
Cal destacar-ne l'himne d'Abu Yahya, la música dels gegants i cavallers i la música del ball dels escamots, totes compostes pel músic calvianer Pep Toni Rubio.
També s'ha de posar en relleu en aquest apartat la música creada per l'obra del poema simfònic esmentat anteriorment, obra de Mario Errea, actual director de la Banda Municipal de Música de Calvià.
A finals de l'any 2004 la Banda Municipal de Música de Calvià va enregistrar un CD en el qual s'arrepleguen les peces que componen la música creada per a les Festes del Rei En Jaume; al CD s'hi inclouen, a més a més, altres temes.
Dins la cultura popular que ha sorgit en el marc de les Festes del Rei En Jaume s'hi ha de destacar la creació de la imatgeria pròpia de la festa.
Primer es confeccionaren dos capgrossos, creats per Carles Gomis, que en un principi representaven el Rei En Jaume I i un dels cavallers Montcada i, després, una vegada creat de el gegant del Rei En Jaume, es convertiren en els dos cavallers Montcada.
El 1995 es crearen tres cavallers cristians amb els seus corresponents cavalls fabricats en cartó pedra. El 1997 es crearen altres tres cavallers sarraïns amb els seus corresponents cavalls, aquests realitzats per Vicente Alberola. El mateix any se'ls posà nom. Els tres cavallers cristians representaven Guillem de Montcada, el senyor de Vallgonera i el cavaller de Bordils. Els tres sarraïns representaven Mohammed Al-Masieli, Ibn Fadhila i Abu Hamad Al Garnafi. Tots ells representen personatges de la història escrita sobre la conquesta de Mallorca.
El 1999 es construïren els dos gegants que representen el Rei En Jaume i la reina Violant d'Hongria. El creador en fou Vicent Alberola i els vestits varen ser disenyts, segons l'estil de l'època, per Enric de las Heras.
Els primers anys eren els creadors els qui en feien de portadors, però fa quatre anys un grup de joves de Calvià fundaren l'Associació de geganters de Calvià. Ara són ells els encarregats de passejar els gegants per tota l'Illa.
Un element molt important de la festa és el casc del Rei En Jaume amb la forma d'un griu o grifó, que s'ha convertit en la icona de la celebració.
També destaquen com a peces importants de les festes els estendarts, que representen els escuts dels nobles que participaren en la conquesta de Mallorca i que són l'element identificatiu de les diferents colles que hi participen.
Totes les figures tenen els seus balls propis i la seva música.
El ball de gegants va ser dissenyat pels seus mateixos creadors i després fou adaptat pels joves geganters de l'Associació de Geganters de Calvià.
Els gegants ballen el seu ball durant la desfilada cristiana, a l'acte protocol·lari i a la trobada de gegants.
El ball dels cavallers fou creat per Antònia Rubio, partint dels punts bàsics del ball popular mallorquí. Els cavallers realitzen un simulacre de lluita al ritme de la música que toca la banda municipal.
Aquest ball es representa durant les desfilades mores i cristianes, a l'acte protocol·lari i al lliurament d'estendards.
El ball dels escamots també fou creat per Antònia Rubio i és un ball de bastons on participen representants de les diferents colles. Es representa durant el lliurament d'estendards i abans de la batalla final a la platja de Santa Ponça.
Durant les Festes del Rei En Jaume ja és tradició que el divendres següent a l'acte protocol·lari, i després de la desfilada sarraïna, es faci una ballada popular amb els millors grups de música tradicional de Mallorca.
Aquesta ballada sol començar a les 9 del vespre i acaba entrada la matinada; hi participen escoles de ball de bot del terme, colles i aficionats de tota l'Illa.
Una part important de la cultura popular és la nit de foc, un espectacle de foc i pirotècnia on els dimonis corren darrera de la gent llançant foc a tot arreu. És un espectacle increïble de focs i percussió que omple el passeig de Santa Ponça i una dels actes més populars de la festa.
Com a cloenda de les festes, l'espectacle de focs artificials inunda el cel de la badia de Santa Ponça de llum i de colors i anuncia el final de les celebracions.
