Les Festes del rei En Jaume de Calvià són una gran celebració que rememora el desembarcament històric de les tropes de Jaume I a Santa Ponça l'any 1229 i la posterior conquesta de Mallorca. Nascudes a principis dels anys 90, avui dia s'han consolidat com les festes de capçalera del municipi i han esdevingut un punt de trobada que reivindica la història, la tradició i la identitat mallorquina.
Abans dels anys 90, però, ja existien diversos antecedents d'aquesta commemoració. Els primers actes commemoratius es remunten a l'any 1887, quan un grup d'intel·lectuals va erigir la Creu dels Montcada, i a l'any 1929, quan es va commemorar el 700è aniversari de la conquesta amb la construcció de la Creu del Desembarcament i la Capella de la Pedra Sagrada. Posteriorment, l'any 1971, les autoritats municipals van acordar fer una celebració anual per rememorar els fets històrics, la qual ja incloïa la proposta de fer un simulacre del desembarcament a la vora de la creu commemorativa de Santa Ponça. Aquest acord va suposar l'inici del que acabarien sent les festes actuals.
Durant uns deu dies, al voltant del 10 de setembre, la localitat de Santa Ponça es converteix en l'escenari principal d'aquesta festivitat. L'eix central és la recreació dels enfrontaments entre moros i cristians, protagonitzada per les diverses colles integrades per veïns i veïnes del terme municipal. Els actes més esperats inclouen el muntatge dels campaments a la Pinada, les desfilades i, de manera molt especial, el simulacre del desembarcament a la Creu de Santa Ponça i la gran batalla final a la platja, que culmina amb la victòria del bàndol cristià.
Més enllà dels esdeveniments històrics, aquestes festes destaquen pel seu caràcter obert i participatiu, aplegant residents i visitants. El programa es complementa amb un ampli ventall d'activitats per a tots els públics, com ara un mercat medieval, la tradicional trobada i ball de gegants, activitats infantils, proves esportives (com la Regata Rei En Jaume o la travessa de natació), i nits plenes de música i foc amb el correfoc i els focs artificials.
En resum, són uns dies únics de germanor durant els quals Calvià s'omple de vida per oferir una mescla perfecta d'història, cultura, esport i diversió.
El termini per a sol·licitar la subvenció està obert fins divendres 26 de juny de 2026.
Consulta tota la informació i accedeix a tramitar la convocatòria aquí:
https://seuelectronica.calvia.com/opensiac/informacionpublica/tramitesinfo.action?tramitesInfoForm.id=623
PROGRAMES DE FESTES DE REI EN JAUME
FESTES REI EN JAUME
Les Festes del Rei En Jaume són l'esdeveniment cultural i festiu més representatiu del municipi. S'hi commemora el Desembarcament de les tropes del rei en Jaume I a la costa de Santa Ponça el 1229.
En 1994, i gràcies a la tasca de l'Associació de Veïns de Santa Ponça, les festes tornaren a agafar el caràcter commemoratiu d'un fet històric, celebració que coneixem popularment amb el nom de Festes del Rei En Jaume o Festes del Desembarcament.
A partir de 1995 l'Ajuntament i l'Associació de Veïns col·laboraren en la celebració de la festa, que a dia d'avui es considera la festa gran del municipi de Calvià.
El 1996, dins del programa de les Festes, es recuperaren els premis Calvià, amb un nou nom, Premis Rei En Jaume, amb tres categories: pintura, poesia i investigació.
Actualment, les Festes del Rei En Jaume combinen el coneixement històric (activitats tradicionals i de commemoració històrica), la cultura popular, l'art i les activitats d'oci i música més actuals i atractives.
Creacions per a les Festes
Gràcies a la col·laboració de diverses associacions (Associació Pere Josep Cañellas, Associació de Geganters de Calvià...) i ciutadans del municipi, les Festes del Rei En Jaume han servit per a la producció de diversos materials culturals, entre els quals destaquen:
Creació de la Obra "Una joia en el si de la mar"
L'any 1999 Bartomeu Ignasi Oliver va realitzar una adaptació del Llibre dels feits titulada Una joia en el si de la Mar, que fou representada durant les Festes per un bon nombre d'artistes aficionats de Calvià, amb música en directe interpretada per la Banda Municipal de Calvià i cantada i comentada per narradors.
A les festes de l'any 2000 també hi va ser representada l'obra, però, a causa de la dificultat del muntatge, no s'ha tornat a programar, tot i que s'ha mantingut la interpretació musical per part de la banda i dels narradors del que es coneix com poema simfònic "La joia en el si de la mar".
Música de la festa
Durant aquests anys s'han creat diferents peces musicals per acompanyar les desfilades i els balls.
Cal destacar-ne l'himne d'Abu Yahya, la música dels gegants i cavallers i la música del ball dels escamots, totes compostes pel músic calvianer Pep Toni Rubio.
També s'ha de posar en relleu en aquest apartat la música creada per l'obra del poema simfònic esmentat anteriorment, obra de Mario Errea, actual director de la Banda Municipal de Música de Calvià.
A finals de l'any 2004 la Banda Municipal de Música de Calvià va enregistrar un CD en el qual s'arrepleguen les peces que componen la música creada per a les Festes del Rei En Jaume; al CD s'hi inclouen, a més a més, altres temes.
Cultura Popular. Imatgeria
Dins la cultura popular que ha sorgit en el marc de les Festes del Rei En Jaume s'hi ha de destacar la creació de la imatgeria pròpia de la festa.
Primer es confeccionaren dos capgrossos, creats per Carles Gomis, que en un principi representaven el Rei En Jaume I i un dels cavallers Montcada i, després, una vegada creat de el gegant del Rei En Jaume, es convertiren en els dos cavallers Montcada.
El 1995 es crearen tres cavallers cristians amb els seus corresponents cavalls fabricats en cartó pedra. El 1997 es crearen altres tres cavallers sarraïns amb els seus corresponents cavalls, aquests realitzats per Vicente Alberola. El mateix any se'ls posà nom. Els tres cavallers cristians representaven Guillem de Montcada, el senyor de Vallgonera i el cavaller de Bordils. Els tres sarraïns representaven Mohammed Al-Masieli, Ibn Fadhila i Abu Hamad Al Garnafi. Tots ells representen personatges de la història escrita sobre la conquesta de Mallorca.
El 1999 es construïren els dos gegants que representen el Rei En Jaume i la reina Violant d'Hongria. El creador en fou Vicent Alberola i els vestits varen ser disenyts, segons l'estil de l'època, per Enric de las Heras.
Els primers anys eren els creadors els qui en feien de portadors, però fa quatre anys un grup de joves de Calvià fundaren l'Associació de geganters de Calvià. Ara són ells els encarregats de passejar els gegants per tota l'Illa.
Un element molt important de la festa és el casc del Rei En Jaume amb la forma d'un griu o grifó, que s'ha convertit en la icona de la celebració.
També destaquen com a peces importants de les festes els estendarts, que representen els escuts dels nobles que participaren en la conquesta de Mallorca i que són l'element identificatiu de les diferents colles que hi participen.
Balls
Totes les figures tenen els seus balls propis i la seva música.
El ball de gegants va ser dissenyat pels seus mateixos creadors i després fou adaptat pels joves geganters de l'Associació de Geganters de Calvià.
Els gegants ballen el seu ball durant la desfilada cristiana, a l'acte protocol·lari i a la trobada de gegants.
El ball dels cavallers fou creat per Antònia Rubio, partint dels punts bàsics del ball popular mallorquí. Els cavallers realitzen un simulacre de lluita al ritme de la música que toca la banda municipal.
Aquest ball es representa durant les desfilades mores i cristianes, a l'acte protocol·lari i al lliurament d'estendards.
El ball dels escamots també fou creat per Antònia Rubio i és un ball de bastons on participen representants de les diferents colles. Es representa durant el lliurament d'estendards i abans de la batalla final a la platja de Santa Ponça.
Durant les Festes del Rei En Jaume ja és tradició que el divendres següent a l'acte protocol·lari, i després de la desfilada sarraïna, es faci una ballada popular amb els millors grups de música tradicional de Mallorca.
Aquesta ballada sol començar a les 9 del vespre i acaba entrada la matinada; hi participen escoles de ball de bot del terme, colles i aficionats de tota l'Illa.
Foc
Una part important de la cultura popular és la nit de foc, un espectacle de foc i pirotècnia on els dimonis corren darrera de la gent llançant foc a tot arreu. És un espectacle increïble de focs i percussió que omple el passeig de Santa Ponça i una dels actes més populars de la festa.
Com a cloenda de les festes, l'espectacle de focs artificials inunda el cel de la badia de Santa Ponça de llum i de colors i anuncia el final de les celebracions.
Tota la informació a cultura@calvia.com o al 971 139 181