El batle presenta en la Fira del Llibre l'obra "Calvià, Patrimonio Cultural", que reuneix en dos toms el patrimoni històric-artístic del municipi, i el llibre "Galatzó para todos"
L'Ajuntament de Calvià ha fet un pas més en el desenvolupament del seu Pla de Patrimoni amb l'edició de l'obra Calvià, Patrimonio Cultural que reuneix en dos toms tot el patrimoni històric-artístic del municipi i que ha estat presentada aquest matí en la Fira del Llibre pel batle Carlos Delgado; el secretari i tresorer de la Fundació Calvià 2004, Jaime Martínez i l'arqueòleg municipal, Manel Calvo.
El Consistori calvianer va impulsar aquest pla de Patrimoni amb un doble objectiu. D'una banda, ampliar l'oferta patrimonial susceptible d'oferir una diversitat de possibilitats al visitant de Calvià i, per un altre, complementar la imatge com a destinació turística apostant per la qualitat i per polítiques de millora en clau de sostenibilitat i diversificació de l'oferta de manera que es potenciessin les actuacions que permetessin la desestacionalització i el turisme de qualitat.
En aquest sentit, Calvià ha fet una clara aposta per l'esport i el turisme esportiu que s'ha traduït en una inversió de 21 milions d'euros per aconseguir una xarxa d'instal·lacions esportives de primer nivell. Entre elles destaquen la pista d'atletisme i el camp de futbol de gespa natural, situats en Magaluf i el camp de rugbi de Son Caliu, així com 6 piscines cobertes i 8 camps de futbol.
I a aquesta pràctica esportiva i amb l'objectiu de diversificar encara més la seva oferta turística, Calvià també es va convertir en municipi pioner en el desenvolupament d'un turisme respectuós amb el medi ambient amb l'adquisició d'una de les finques més emblemàtiques de tota l'illa: la finca Galatzó. El treball realitzat durant els cinc anys que han transcorregut des de que la finca va passar a ser de titularitat pública, es recull en un llibre recentment editat per l'Ajuntament, Galatzó para todos, present en el stand de l'Ajuntament de Calvià en aquesta Fira del Llibre i presentat també avui per les autoritats.
A aquesta actuació i amb la mateixa finalitat li van seguir, entre moltes altres, la creació del Calvià Birding amb la delimitació de 16 rutes d'interès o el Calvià Hiking com un nou producte desestacionalitzador a través del que es promociona el senderisme amb 16 propostes que conjuguen la pràctica d'una activitat esportiva amb un valor afegit cultural, natural o històric.
També cal destacar en aquest apartat els nous itineraris naturals que enllacen Peguera i Es Capdellà i aquest últim nucli amb Calvià vila.
Finalment, un altre vessant en la qual l'Ajuntament de Calvià ha treballat aquests últims anys ha estat el de posar en valor el ric patrimoni cultural del municipi, en el qual s'emmarca l'obra presentada en la Fira del Llibre. En aquest sentit s'han engegat projectes que donessin a conèixer tant a residents com a visitants el llegat històric heretat al llarg dels segles. Entre aquests projectes destaca la creació de les Rutes del Desembarcament, el Parc Arqueològic del Puig de sa Morisca, la recuperació del Túmulo de Son Ferrer, etc.
"Calvià, Patrimoni Cultural"
Ara, a tot això, se suma la presentació de l'obra Calvià, Patrimoni Cultural, el resultat de l'ardu i extens treball realitzat durant els últims anys per l'Ajuntament de Calvià, a través de l'Àrea de Patrimoni, per recollir en una única edició tot el patrimoni històric-artístic del municipi de Calvià, com a testimoniatge material d'aquells fets històrics que al llarg dels segles han modulat la fisonomia i les relacions socioculturals del terme.
Es pretén, així, inserir el ric patrimoni històric-cultural de Calvià en un context que permeti fer-ho comprensible, afavorint la seva socialització i la seva necessària conservació per a les generacions futures, com a pilar estratègic en la millora de l'oferta turística i cultural del municipi.
L'obra presenta dues parts diferenciades. La primera, titulada "Anotacions sobre la Història de Calvià", és un viatge en el temps per la història del municipi i una aproximació a l'entorn geogràfic a través del coneixement de diversos autors que han col·laborat amb els seus articles.
La segona part està dedicada específicament al "Patrimoni Cultural" del municipi. En ella, es fa un recorregut pels elements patrimonials del terme, segons la informació obtinguda durant les tasques de catalogació dutes a terme en la revisió del PGOU durant els últims anys. Aquesta part està estructurada en tres grans blocs, relacionats amb les tres grans categories patrimonials presents en el municipi: patrimoni arqueològic, patrimoni etnogràfic i patrimoni arquitectònic.
El bloc de patrimoni arqueològic està dedicat a les restes arqueològiques, organitzats segons els diferents períodes que componen la Prehistòria i la Història del terme, abarcant jaciments de diversa entitat, des de l'Edat de Bronze fins al final de l'ocupació islàmica (s. XIII).
En el bloc de patrimoni etnogràfic es fa un recorregut pels diferents béns que conformen el ric patrimoni etnogràfic del municipi. La divisió dels capítols que componen aquest bloc s'estructura partint de criteris tipològics i funcionals, abarcant, d'aquesta manera, sistemes hidràulics (aljubs, pous, sínies...), elements relacionats amb l'explotació dels recursos agrícoles (eres, molins fariners, graners del delme...) i amb l'explotació dels recursos forestals, geològics i marins (forns de calç, pedreres, ruscs...).
Finalment, el bloc de patrimoni arquitectònic agrupa tot el patrimoni immoble de tipus militar, civil, residencial, religiós, turístic, social i commemoratiu catalogat en el municipi. Així, es recullen possessions, habitatges rurals i urbanes, torres de defensa, bateries militars costaneres, esglésies, convents, creus de terme, hotels, etc. En definitiva, aquells béns arquitectònics més paradigmàtics del municipi que han arribat fins als nostres dies.
En els seus dos toms i les seves més de 800 pàgines, aquest llibre abarca gairebé 4.000 anys d'Història i en ell s'inclouen elements patrimonials molt variats, que comprenen tant conjunts emblemàtics per als habitants del terme, com el Molí de Santa Ponça, el Puig de sa Morisca, l'Església de Calvià o la Finca Galatzó, com aquells béns tradicionalment poc valorats i que han passat desapercebuts, però que, igual que els anteriors, també han modulat la fisonomia de Calvià.
Durant els últims anys, des de l'Ajuntament de Calvià i des de la Fundació Calvià 2004, s'ha apostat per la catalogació, recuperació i inversió en tots i cadascun dels elements patrimonials que han anat marcant la història del municipi. Per a això i des de l'Àrea de Patrimoni de l'Ajuntament, a partir del Pla de Patrimoni impulsat, s'han anat realitzant les actuacions que han fet possible el registre de tots els elements, la seva recuperació i, paral·lelament, la seva difusió. El catàleg d'elements protegits s'ha ampliat en diversos centenars en els últims dos anys, creant-se un procés de sistematització únic per a la catalogació.
També s'han creat els Premis d'Arquitectura de Calvià amb l'objectiu d'impulsar la creació d'una "bona" arquitectura que, en el futur, serà el segell d'una època. Així mateix, s'ha definit el Pla de Rehabilitació de les zones turístiques de Calvià i s'han recuperat gran quantitat de jaciments i elements patrimonials com, per exemple, la Finca Galatzó, el Puig de sa Morisca, Sa Mesquida, el Turriforme escalonat de Son Ferrer, la Naveta Alemany, etc.
Finalment, cal destacar que, recentment, s'ha resolt un concurs d'avantprojectes per a la futura execució del Museu Arqueològic de Calvià al Puig de sa Morisca.