La Corporació Municipal de Calvià ha assistit a l'acte en memòria de Diego Salvà i Carlos Sáenz de Tejada, quan es compleixen 6 anys de la seva mort en atemptat terrorista.

En l'acte, al qual han assistit la família de Diego Salvá, comandaments de la Guàrdia Civil, de la Policia Local de Calvià, representants de la Delegació del Govern, representants d'associacions hoteleres i comerciants de Calvià, i amics de les víctimes, el batle Alfonso Rodríguez Badal ha dedicat unes breus paraules en record dels dos joves guàrdies civils, després de les quals els assistents han fet un minut de silenci. L'acte ha finalitzat amb l'ofrena d'una corona per part del Consistori.

A continuació reproduïm les paraules que ha pronunciat el batle.

«Autoritats, Ple de la Corporació, membres de la Guàrdia Civil, senyores i senyors.

Fa sis anys avui de la barbàrie. La desraó i la crueltat es varen donar cita en aquest lloc de la mà d'una covardia que pretenia, mitjançant el terror, imposar les seves idees.

Fa sis anys, aquí, una cruel acció terrorista va trencar dues vides, la de Carlos i la de Diego. Va destrossar la vida de les seves famílies, va segar la convivència de Diego i Carlos amb tots els seus companys i amics, i va sacsejar les consciències de tots, les d'un municipi com Calvià, acostumat a gaudir de la presència de la Guàrdia Civil, les d'una comunitat autònoma com Balears i les d'un país com Espanya.

Ràbia i indignació que varen donar pas, dies després, al trist consol de “tant de bo siguin els últims” i al crit de “ja n'hi ha prou!”.

I així va ser. Les vides que ens varen arrabassar el 30 de juliol de 2009 varen ser les últimes, i la legalitat, gràcies al treball de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, va poder imposar-se al terror. La democràcia es va imposar, i s'imposa, a l'autoritarisme dels qui mitjançant la força intentaven acoquinar un poble, i especialment a la Guàrdia Civil i a les forces i cossos de la seguretat de l'Estat. Varen tenir mal os a roegar, perquè el coratge, el valor i la unió de tots els demòcrates es va imposar.

Avui Calvià homenatja Carlos i Diego, homenatja la Guàrdia Civil. Avui Balears en ressalta el treball i el valor. Avui Europa en reconeix l’esforç i tots en recuperam la memòria.

La memòria, el record, és en realitat una forma més de vida. Coneixeu perfectament i repetiu moltes vegades que «la mort no és el final». Deia Jorge Manrique en el segle XV que a la vida terrenal i a la vida eterna podem sumar-li el que ell en deia la vida de la fama, que no és sinó seguir vivint en la memòria i en el record dels qui ens viuen per l'empremta que deixen els nostres actes.

Avui en aquest homenatge, revifant la flama de la seva memòria, recordant-los per la seva vida i el seu valor, aconseguim que segueixin Carlos i Diego vivint la seva vida de la fama entre nosaltres, en les nostres memòries i en els nostres cors.

Valgui, doncs, aquest senzill acte per honrar el seu record. Serveixin aquestes paraules perquè els arribi el ressò de tot el poble de Calvià, que és qui avui agraeix la seva dedicació.