Avui dia sentir parlar de Calvià ens du inevitablement a pensar en un municipi envaït per les urbanitzacions, els hotels i la massificació de la costa, a conseqüència del turisme de sol i platja que va començar fa més de cinquanta anys. Però Calvià és molt més que aquesta percepció, ja que ens trobam en un dels municipis més verds de Mallorca, amb importants masses forestals a les serralades (Na Burguesa, Son Camps, Valldurgent, Galatzó, s'Esclop i Garrafa) que envolten el vall interior de Capdellà i Calvià, el qual a la vegada es troba plena de camps d'ametllers i garrovers, on pasturen de manera extensiva més de 6.000 ovelles. 

Gran part de la massa forestal de Calvià correspon a garrigues d'ullastre (Oleo-ceratonion), on hi predomina el pi blanc (Pinus halepensis). Aquesta massa forestal dominada per pi blanc i de manera anecdòtica per la sabina (Juniperus phoenicea) a Cala Figuera i s'arbocera (Arbutus unedo) a na Burguesa, ocupa prop del 35% del municipi. A n'aquest percentatge, l'hi hem de sumar pràcticament un 10% de carritxeres (Ampelodesmos mauritanica) amb garballó (Chamaerops humilis), comunitat predominant a la finca pública de Galatzó. Dintre de la finca pública de Galatzó també cal destacar-hi les comunitats de boj balear (Buxus balearica) presents als vessants del Puig de Galatzó i s'Esclop, i qualque petita clapa d'alzinar (Quercus ilex). 

Per tant, ens trobam en un municipi en prop del 50% de la superfície ocupada per zones naturals i boscoses (consulta el mapa) i una important riquesa biològica, amb unes 900 plantes conegudes, més de 230 espècies de fongs, 177 espècies d'aus (www.pluscalvia.com/birding), i moltíssims d'altres grups encara desconeguts a hores d'ara. 

La conjunció dels alts valors naturals del nostre municipi, amb la important pressió antròpica que aquest sofreix (50.000 residents), en especial a la zona litoral, fa que les problemàtiques ambientals siguin moltes. 

1. Desaparició hàbitats naturals. 

2. Alteració i fragmentació dels hàbitats naturals

3. Introducció d'espècies al·lòctones

4. Canvi climàtic

5. Incendis forestals

6. Desaparició pràctiques agrícoles

7. Activitats lúdiques i recreatives

Per aquest motiu, a més d'educació ambiental, des del servei de Medi Ambinet, també duim a terme projectes de reforestació i restauració d'ecosistemes, senbrant pins a zones degradades o cremades, millorant la diversitat i estructura dels nostres boscos (sembrant arboceres, arbres de rivera, alzines i plantes arbustives), restaurant ecosistemes (com antigues zones dunars) i eliminant plantes invasores i al·lòctones. 

Si ets una associació o un centre educatiu, i vols participar en alguna d'aquestes actuacions, no dubtis en posar-te en contacte amb medi ambient, a través del correu mediambient@calvia.com, amb còpia a jsegui@calvia.com