Projecte de creació del Parc arqueològic del Puig de Sa Morisca
Localització i accessos
El poblat talaiòtic està situat a la falda del Puig Sa Morisca i per tota el seu cim. Des d'allí es té un gran domini visual tant del pla de Santa Ponça com de la zona de Son Ferrer i El Toro. Des del poblat es veuen la majoria del jaciments d'aquests zones i es converteix en un autèntic punt de referència per a tots ells.
Descripció del jaciment
Es tracta d'un assentament amb una configuració bastant complexa que es reflexa tant amb la seva evolució crono-cultural com en la seva disposició espacial.
A nivell cronològic es documenta, en diferent intensitat, una llarga ocupació que aniria probablement des del talaiòtic inicial, amb seguretat a partir del segle VI a. C. fins l'època almohade, abandonant-se definitivament l'any 1229 amb la conquesta de l'illa pel rei Jaume I.
A nivell espacial es documenta la presència de diferents àmbits distribuïts per tot el punt de Sa Morisca, especialment al cim, a la cara est i nord i a la vall que es forma amb la penya més baixa que es localitza al costat del mont.
Els diferents treballs de prospecció han permès documentar estructures arquitectòniques de característiques molt diverses (talaiots, torres, habitacions, restes de muralles, coves, abrics, etc.) que es distribueixen a tres grans àrees :
-
Àrea d'acròpolis
-
Abrics rocosos localitzats a la falda oriental del Puig.
-
Elements defensius localitzats a la falda oriental del Puig.
-
Elements defensius i zones d'hàbitat localitzats a la vall.
-
Penya amb accessos protegits.
Àrea de l'Acròpolis
En aquesta zona formada per el cim més alt del Puig de Sa Morisca i per les seves faldes. Al llarg de tota aquesta àrea es distribueixen àmbits funcionals diferents amb estructures constructives diverses.
A.-A la part més alta del puig es documenta una construcció circular, probablement un talaiot construït amb tècnica ciclòpia, amb uns blocs ben col·locats en posició horitzontal delimitant files paral·leles. El sector nord de la construcció és el que es conserva millor, s'observen quatre files de blocs, mentre que la part est és la que ha sofert una major degradació. Probablement en aquesta zona es localitzaria el portal d'accés. L'interior de l'estructura s'ha tornat a condicionar en temps moderns, amb la construcció d'un mur de forma circular, de poca altura, que emmascara la primitiva construcció. Des d'aquesta zona es té un gran domini visual de tot el territori i dels jaciments veïns. Es controla tota l'antiga albufera de Santa Ponça, l'esplanada que s'estén cap el Puig de en Saragossa i tota la costa que va des de El Toro fins a la badia.
B.- Per tota l'esplanada del cim del Puig s'observen abundants restes de ceràmiques i possibles restes de construccions en un molt mal estat de conservació. És probable que en aquesta zona bona part dels condicionaments foren de fusta o de materials que no s'han conservat.
Abrics rocosos localitzats a la falda oriental del Puig
A la falda oriental del Puig, a on es documenten els acantilats es localitzen dos abrics rocosos:
1.- El primer abric es rocós, estret i molt allargat. Té una longitud de 16 m. i la seva amplada va des dels 2m a la zona més estreta fins els 4m a la més amplia. Aquest abric es tanca amb un mur construït amb tècnica ciclòpia, amb grans blocs de forma irregular sense arribar a configurar files paral·leles. En època moderna aquest mur va sofrir modificacions afegint-se noves fileres que no tenen cap relació amb les antigues. L'accés a l'abric es fa mitjançant un portal de 70 cm d'amplada .
2-. A pocs metres de l'anterior abric es localitza un altre que presenta una planta de tipus triangular irregular. El mur de tancament està constituït amb la tècnica de pedra en sec i probablement és d'una època posterior. L'accés a l'abric es fa a través d'un portal de 50 cm d'amplada.
Elements defensius localitzats a la vessant oriental del Puig:
Tota la zona del cim del puig està protegida amb elements defensius que es localitzen a les vessants de més fàcil accés, especialment la vessant est i nord:
-
Entre aquests elements defensius podem destacar la presència de dues torres que es localitzen a la falda nord, just a damunt dels penya-segats. Són dues torres construïdes amb tècnica ciclòpia, amb grans blocs irregulars. A més de les funcions defensives, aquestes torres pareixen tenir una clara funció de control visual estratègic de gran amplitud com és la antiga zona de albufera de Santa Ponça i el Turó de Ses Abelles, la costa de mar que va des de la Caleta fins el Toro o el pla i l'antiga zona inundada del Salobrar de Magalluf.
Una d'aquestes torres ha excavat en el darrers anys i s'ha pogut documentar una clara ocupació del segle IV a. C. -
Al llarg de les vessants est i nord es documenten restes de muralles localitzades de manera discontinua que tancaven l'accés al cim per les zones més accessibles. Les parets d'aquestes muralles estan formades per grans blocs de pedra de formes irregulars. A algunes zones aquestes muralles tenen més de dos metres d'altura.
Elements defensius i zona d'habitat localitzades a la vall
El Puig de Sa Morisca està compost per dos valls, un més alt i gros, a on es localitzen la majoria de restes arqueològics i un altre, mot més baix i petit. Entre ambdós es forma una clotada que delimita una zona relativament plana. A n'aquesta zona s'han documentat una gran quantitat de restes arqueològics i ceràmica. Dues són, a grans drets, les zones que se poden diferenciar en aquesta àrea:
A.- A la zona més plana que s'estén cap a l'est i el sud es localitza la que seria la zona d'habitat d'aquest assentament. Es documentarien habitacions de planta quadrada, algunes d'elles adossades amb murs
paretmitgers. La majoria no presenten un bon estat de conservació.
B.- En aquesta mateixa zona es localitzen restes d'un tancament murallat amb un portal d'accés. Aquest element defensiu protegia la zona d'habitat que es situa a la part menys protegida i de més fàcil accés de tot el conjunt. A una època encara no determinada, aquesta muralla perd la seva funció defensiva, ja que es documenten habitacions que es construeixen extramurs.
C.- Adossades a la penya rocosa es localitza un altre torre, construïda a base de grans blocs irregulars de pedra.
A partir d'ella comença un altre muralla que dificulta l'accés per la vessant nord i que probablement ajuntava las dos turons. A l'actualitat només es pot identificar un altre tram alterat per la construcció de murs moderns. De totes formes, al llarg de la falda es documenten abundants restes d'aquesta muralla que pressuposen que l'alçada no seria mai inferior a 2 m d'altura.
Penya amb accessos protegits
Al costat del puig més alt es localitza una segona penya, més baixa i rocosa però amb un perfil molt més abrupte. L'únic accés al cim d'aquesta penya és per la vessant sud. Com hem vist anteriorment, a la base s'adossà una torre circular que probablement continuava amb la muralla.
A l'actualitat no es documenta cap element constructiu, probablement la continua erosió de la penya, juntament amb l'acció de l'home, han fet desaparèixer les restes existents. De totes formes es pot identificar adobs que s'han fet a la roca mare com poden ser retalls, escalons per a facilitar l'accés des del interior del poblat, etc. També es poden identificar fileres de pedres que haurien conformat els murs d'un passadís d'accés al cim.
Des d'aquest cim es té una gran domini visual sobre el conjunt d¡habitacions del poblat i de gran part del territori de captacions de recursos.
Caracterització crono-cultural
Es tracta d¡un poblat que té una llarga ocupació. L¡inici es situaria probablement durant el talaiòtic inicial, a pesar que les restes de ceràmiques més antigues datats amb seguretat, es situen en el segle VI a. C. Amb diferent intensitat aquesta ocupació dura fins el segle I dC. A partir d'aquesta data el material ceràmic disminueix, fet que fa pensar en un abandonament de l'habitat, a pesar que es continua freqüentant fins el segle II d. C. com demostra la presencia de formes ceràmiques de l'època.
Posteriorment trobem una nova ocupació a l'època islàmica (fase almohade) que durarà fins la conquesta de l'illa per part de la Corona d'Aragó el 1229. Fruit d'aquesta fase crono-cultural la zona adoptarà el seu actual topònim. La fase almohade suposa la darrera ocupació del puig. Si tenim en compte que el desembarcament de les tropes catalanes es realitzà a la badia de Santa Ponça, fou probablement l'assentament del Puig de Sa Morisca el primer que patí les conseqüències de la conquesta.