Un equip de més de 200 arqueòlegs i investigadors han restaurat durant 8 anys el jaciment i n'han recollit valuosa i inèdita informació pel que fa a l'ús, cronologia i significat
El batle de Calvià, Carlos Delgado, el vicerector d'Investigació de la UIB, Jordi Lalucat, la tinent de batle de Patrimoni, Teresa Martorell, i la regidora de zona de Son Ferrer, Carmen Morano, han inaugurat les obres de restauració, adequació i senyalització que, durant els últims vuit anys, s'han portat a terme en el Túmul de Son Ferrer i que han permès recuperar un dels jaciments més significatius del municipi de Calvià i integrar-lo dins la xarxa de jaciments que configuren el Parc Arqueològic del Puig de Sa Morisca.
La recuperació del Túmul de Son Ferrer (localitzat entre el carrer Oronella, núm. 17, i el Passeig Calvià) es va iniciar l'any 2000 en el marc del Projecte de creació del Parc Arqueològic Puig de Sa Morisca i després de la signatura d'un conveni de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears per al desenvolupament cultural i científic del municipi de Calvià.
Aquest projecte va sorgir amb una triple finalitat:
- Recuperar un dels jaciments més significatius i, alhora, més desconeguts de Calvià i de la comunitat balear.
- Dotar de referents patrimonials el nucli urbà de Son Ferrer que, fins a la data, no comptava amb cap element patrimonial significatiu.
- Connectar el Passeig Calvià amb el Túmul, per dotar així el Passeig d'un reclam patrimonial i històric.
L'equip de més de 200 arqueòlegs, investigadors i estudiants en pràctiques que, al llarg d'aquests vuit anys, han treballat en la seva recuperació ha seguit quatre línies bàsiques:
- Excavació i coneixements científics del jaciment arqueològic.
- Restauració i adequació del jaciment.
- Investigació dels materials recuperats en el jaciment.
- Divulgació del jaciment.
El treball realitzat ha permès conèixer no només la complexa evolució d'aquest jaciment sinó que, a més, ha permès disposar d'àmplia informació sobre el seu ús, cronologia i significat, ja que fins a la data només s'havia excavat en la comunitat balear, i en la dècada dels 60, un altre túmul similar que, finalment, va ser destruït per unes obres, motiu pel qual mancava informació sobre aquesta tipologia de jaciments.
Les obres efectuades han permès diferenciar en el Túmul de Son Ferrer quatre grans fases:
- Fase del bronze: va funcionar com a necròpolis.
- Fase del bronze final i talaiòtica: va funcionar com a santuari religiós (d'aquesta fase se n'ha recuperat nombrosa ceràmica).
- Fase posttalaiòtica: va funcionar com a necròpolis (en una cova se n'han recuperat les restes de més de 100 persones).
- Fase 1750-1800: va funcionar com era per a batre el blat (d'aquesta època se n'ha recuperat nombrosa ceràmica, forn per a coure el pa, pipes de fumar, etc.).
Equip: En l'excavació i investigació d'aquest jaciment hi han treballat 3 universitats: la Universitat de les Illes Balears (UIB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB); l'Institut Reial de Patrimoni de Bèlgica, l'ICREA de Catalunya, el Museu de Cova Pintada de Canàries, investigadors de la Diputació de Barcelona, etc., amb un total de més de 25 investigadors.
Igualment, en l'excavació hi han participat més de 200 persones, entre arqueòlegs, investigadors i estudiants en pràctiques. De fet, el Túmul es va convertir en un jaciment escola, ja que els alumnes de la UIB hi varen realitzar les pràctiques.
El treball realitzat en el Túmul de Son Ferrer s'ha convertit en un referent no només en el context del patrimoni arqueològic del municipi -per primera vegada, en un mateix projecte i de forma continuada durant vuit anys s'ha realitzat l'excavació, l'adequació i la senyalització d'un jaciment-, sinó també en l'àmbit científic, ja que ha permès obtenir completa informació sobre un dels jaciments arqueològics fins ara més desconeguts de la comunitat balear i ampliar així l'escàs coneixement que es tenia de la fase funerària del posttalaiòtic.
Inversió: La recuperació del Túmul de Son Ferrer ha suposat una inversió global de 892.144 euros, subvencionats pels Fons FEDER de la Unió Europea (50%), l'Ajuntament de Calvià (45%) i el Govern balear (5%). En 2003, el Consell de Mallorca va aportar-hi també una subvenció de 18.000 euros.
Divulgació: En l'actualitat es treballa en la publicació i difusió dels coneixements científics obtinguts gràcies a aquest projecte i es preveu que pròximament es portin a terme unes jornades de portes obertes per donar a conèixer aquest descobriment arqueològic. A més, cal recordar que, de cara al pròxim curs, també es farà un calendari perquè els escolars, tal com ho han fet des que es varen iniciar les obres, puguin fer-hi visites didàctiques.