Anar al contingut de la web
Logotipo Ayuntamiento de Calvia

Coneix Calvià 

Logotipo Ayuntamiento de Calvia
El teu Ajuntament Visita Calvià Ciutadania

Imprimir p gina

Compartir en Linkedin

Compartir en Facebook

Compartir en Twitter

Arquitectura turística

Als darrers 50 anys Calvià ha canviat radicalment. Aquest canvi ha estat degut al fenomen turístic que ha modificat no solament el territori del terme sinó també la seva estructura social i demogràfica.

  • Abans de 1900. Els viatgers.
  • Entre 1900 i 1951. Els primers turistes.
  • Entre 1951 i 1973. El turisme de masses.
  • 1973-1979. La crisis del petroli i les seves conseqüències.
  • 1979-1987. El segon boom turístic.
  • 1988-1993. El desequilibri entre l'oferta i la demanda.
  • 1994-1999. El tercer boom turístic.

Context històric.

Tradicionalment, a l'hora d'analitzar el fenomen turístic a les Balears es sol distingir diferents fases que també es poden seguir per a analitzar el desenvolupament turístic de Calvià.

Abans de 1900. Els viatgers.

A n'aquesta època no es pot considerar als diferents visitants de les Illes com a turistes pròpiament. Més aviat, s'han de considerar com a viatgers que arribaven a les illes motivats pel desig d'aventura, l'interès per explorar un món i una societat diferent de la que coneixien, o fins i tot per raons terapèutiques, com fou per exemple el conegut cas de Chopin.

En aquesta fase, la publicació i difusió d'obres referides a Mallorca contribuïren a fer de l'illa un lloc de destí preferent per a molts de viatgers, il·lustrats, artistes i geògrafs. D'aquesta manera, Mallorca entra a formar part del món romàntic europeu, atrets per indrets "primitius" i misteriosos.

A 1838 s'inaugurà la línia marítima e vaixells a vapor Barcelona Palma, fet que facilità l'arribada de passatgers des de la península i l'estranger cap a Mallorca. Al 1845 es publicà la primera guia turística de Palma i ja durant la segona meitat del segle es publicaren diferents obres, que donaren a conèixer a tota Europa les singularitats geogràfiques, culturals i etnogràfiques de les Illes. Entre aquestes obres destaca la publicació del Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria titulada Die Baleares in Wort und Bild Geschildert.

Entre 1900 i 1951. Els primers turistes.

En aquesta fase es posen les bases per al futur desenvolupament turístic. De manera genera, aquesta etapa es pot dividir en dos períodes:

  • De 1900 i 1936:
    En aquest període es comença a desenvolupar un turisme minoritari que condueix a la construcció dels primers hotels de gran luxe com per exemple el Gran Hotel de Palma, la realització de les primeres urbanitzacions com Cala d'Or, Palmanova, Ciutat Jardí, etc. i la creació el 1905, del Foment del Turisme de Mallorca, que tenia com funció donar formació humana per a rebre el turisme, condicionar el paisatge i els accessos als llocs pintorescos, fer promoció a empreses hoteleres i de serveis turístics donar publicitat a Mallorca. S'inicia una primera etapa d'activitat turística organitzada que, a pesar de l'obligat parèntesi que suposà la Primera Guerra Mundial no va fer més que créixer tal com ho demostren les nombroses i successives inauguracions d'establiments hotelers que es succeïren a la dècada dels anys vint i trenta. Els primers foren l'hotel Mediterrani i l'Hotel Victoria a Palma i l'hotel Formentor a Pollença. A partir de 1934 ja trobem altres hotels com el Royal, el Cala Major, el Solarius, etc. De qualsevol forma, es tractava d'un turisme molt diferent a l'actual, caracteritzat per ser d'alt standing, amb llargues estances, la majoria d'elles durant l'hivern. A Calvià els primers hotels del terme fou el de cas Català, l'hotel Platges de Peguera (1929) anomenat també hotel Cas Ferrer i hotel Malgrat (1932). Aquesta infrastructura hotelera es completà al 1934 amb les parcel·les fetes a Palmanova que donaran lloc a una ciutat jardí o l'urbanització més modesta de Peguera. Els turistes que a les hores visitaven la zona tenien un gran poder adquisitiu i alguns es convertiren en residents mitjançant la compra de terrenys.
  • De 1936 a 1951:
    Aquests foren anys difícils per a l'economia de les illes i, especialment pel turisme. Tres són, de forma general els aspectes que poden definir aquelles adversitats:
    • La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la postguerra provocaren un col·lapse de la circulació normal de viatgers i mercaderies. L'economia es quedà tan malament que els viatgers per plaer són molt poc habituals.
    • La II Guerra Mundial (1940-1945) afectà a tots els països europeus, i fa que s'interrompi les comunicacions i els viatges són molt difícils i arriscats, si no impossibles.
    • L'aïllament del Estat Espanyol fins 1951. Les característiques peculiars del règim polític dictatorial no era un destí atractiu per a una Europa a on havien triomfat les potències democràtiques. Aquest període es caracteritza per un turisme minoritari i per un reduït nombre d'estances, sense arribar en cap moment, a pesar dels esforços, al nombre d'estances d'abans de la Guerra Civil.

Entre 1951 i 1973.El turisme de masses.

A pesar de què la data clau del canvi del tipus de turisme i de l'eufòria es situa sempre als voltants del 1965, és necessari anar un poc més endarrera per entendre quines són les condicions que permeten el ràpid creixement del turisme a Mallorca i a Calvià.

  • De 1951 a 1960:
    Diferents són els factors a tenir en compte en aquest període i que posaran les bases per al futur desenvolupament del turisme de masses:
    • A 1951 la ONU modificà la seva posició respecta a l'Estat Espanyol, la qual cosa significa un reconeixement internacional i l'obertura de relacions amb l'estranger .
    • A 1959 es redactà el Pla d'Estabilització que inclogué, entre altre mesures, una important devaluació del canvi exterior de la pesseta.

La normalització econòmica d'Europa occidental, amb l'increment del nivell de vida i la generalització de les vacances ben regulades provocaren, a partir de 1960, un increment intensiu de l'afluència turística.

Juntament amb aquests factors exteriors, les Illes Balears reunien una sèrie de condicions interessants per al turisme:

  1. Infrastructura i experiències turístiques anteriors.
  2. Condicions climàtiques atractives amb estius secs i amb bones temperatures.
  3. Cost de vida inferior a la dels països europeus d'origen.
  4. Facilitat d'enllaç per via aeroportuària.
  5. Ubicació geogràfica adequada amb poca distància dels focus emissors turístics.

En definitiva, l'increment de l'activitat turística a n'aquest període és altíssim. Unes poques dades estadístiques ens poden donar la idea d'aquest impressionant creixement: a 1960 arribaren a Mallorca 400.000 turistes mentre que a 1973 la xifra arriba als 3.500.000 i es crearen més de 140.000 places hotelers.

1973-1979. La crisi del petroli i les seves conseqüències.

La crisi internacional derivada de l'impacte dels preus del petroli dels anys 1974-79 es manifestà clarament en la demanda turística. Per afrontar aquesta situació es reduí la mà d'obra, es desplaçà als treballadors al grup de fixos discontinus i es reduí la contractació de persones eventuals i de les hores extraordinàries.

1979-1987. El segon boom turístic.

Entre aquest anys es produí el que s'ha anomenat segon boom turístic, amb un creixement de la demanda del 53%. És una fase a on es controla el creixement salarial i s'incrementa la productivitat amb la instauració de nous sistemes de serveis com per exemple el bufet lliure. És una etapa a on el creixement i els beneficis econòmics obtinguts es destinen a la construcció d'apartaments turístics i a les inversions hoteleres a l'estranger, especialment a la zona del Carib, Túnez, Mèxic o Turquia.

1988-1993. El desequilibri entre la oferta i la demanda.

La demanda turística registrà a 1988 una reducció del ritme de creixement i es contragué lleugerament en els anys 1989-1990. La baixa del volum efectiu de la demanda i l'aparició en el mercat d'un excés d'oferta com a conseqüència de les inversions iniciades als darrers anys de l'etapa anterior donà lloc a unes rebaixes en els preus de la venta que provocaren una reducció del benefici empresarial. Aquests problemes coincidiren amb una crisi econòmica generalitzada quasi a nivell mundial que tampoc afavorí la recuperació del sector.

1994-1999. El tercer boom turístic.

La sortida de la crisi de conjuntura que sofrí tota Europa, juntament amb la plena integració de l'Estat Espanyol a la Unió Europea i la situació inestable d'altres destins turístics com per exemple Egipte, Iugoslàvia o Turquia provocaren un augment de la demanda i un important creixement del sector, centrat més en l'augment de les urbanitzacions turístiques i la diversitat de serveis complementaris amb un augment des les construccions hoteleres.

Principals exemples d'arquitectura turística.
La majoria de l'arquitectura turística de Calvià presenta un valor històric i estètic baix. De totes formes es poden localitzar alguns edificis amb valors arquitectònics que mereixen una especial menció i que estan inclosos dins del Patrimoni Històric de Calvià.

  • Hotel Maricel
  • Hotel de Mar
  • Hotel Punta Negra
  • Balneari Illetes
  • Hotel Bendinat.